1. |
A l'alba
01:15
|
|||
2. |
Dualitat
03:41
|
|||
Cada cop que ens trobem, ens creuem en l’aire i caiguem,
i oblidem que als dos ens porta la corrent.
Com si fórem ocells en espirals d’aire calent.
Qui segueix a qui?
Cada cop que creguem que hem desafiat totes les lleis,
a la força aprenem que en voler està el poder.
Manantial d’inquietuds, enigma als ulls del futur,
que es el que ens queda ser?
Serem proves o elements circumstancials,
brúixola que no para de girar.
Serem orgasmes o serem el punt final
Serem la perfecta dualitat.
Es difícil deixar els peus a terra,
tant de bo poguera ser part de tu.
Però no hi ha manera d’escoltar-te,
hi ha massa soroll.
I es que no trobe la forma d’inventar-te un nou jo.
Serem proves o elements circumstancials,
brúixola que no para de girar.
Serem orgasmes o serem el punt final
Serem la perfecta dualitat.
|
||||
3. |
Èter
02:57
|
|||
Espera’m, que també vull escapar.
Espera’m, espera’m.
Escolta’m, no intentes raonar.
Escolta’m, escolta’m.
Si res del que has somniat
es sembla a aquesta realitat,
que et reten ací?
Les paraules del comiat
mai no formen part del nostre relat.
Som el reflex als ulls d’aquells infants
que ara creuen la mirada intentant respirar.
Som el gel que mai no vam trencar
i ara es fon entre el caliu de les nostres mans.
I com trencar el gel
que paralitza els meus sentits?
Inèrcia en la fricció.
Ineludible atracció
que em porta orbitant
les teues vessants.
Som el reflex als ulls d’aquells infants
que ara creuen la mirada intentant respirar.
Som el gel que mai no vam trencar
i ara es fon entre el caliu de les nostres mans.
|
||||
4. |
Gravetat
03:23
|
|||
Creus que és moment per a conclusions
Però al paper no trobaràs més que raons
Per a quedar-te, per a quedar-te.
No se t’escapa un sol segon
Quan és la inèrcia la que incendia els motors
Que fan que et mogues, que fan que et mogues.
S’acaba el temps de les emocions,
Estàs caient, sembla obscur i no toques fons
Tan sols espera'm, tan sols espera'm.
Faré un mapa amb indicacions,
amb les senyals que trobe al teu cos
Per retrobar-me, per retrobar-me amb tu.
Jo la mètrica i tu la gravetat,
torn de replica.
Traçaré verticalitat,
Des del teu coll fins on vull arribar
Em deixe perdre, avui em vull perdre
Si al despertar ens trobem penjant
del fràgil fil de la inconformitat?
Agafa't i salta, agafa't i salta
Addicte al joc de les emocions
Estic caient, veig la llum, es divisa al fons
Tan sols espera'm, tan sols espera'm
Faré un mapa amb indicacions,
amb les senyals que trobe al teu cos
Per retrobar-me, per retrobar-me amb tu
Jo la mètrica i tu la gravetat
torn de replica
som un volcà en erupció
Jo la mètrica i tu la gravetat
torn de replica
|
||||
5. |
||||
Retinc a la pupil·la, el que veig pel carrer.
Retinc a la memòria, el que vaig voler ser.
Retinc les hores mortes, retinc els meus records.
Però la meua espenta, mai no la retindré.
Quan l’entorn m’atrapa,
i no puc sortir d’allí,
sóc hereu del meu destí.
Hem deixe portar per l’instint,
és l’única forma que tinc,
d’assolir la llibertat.
Allibere impotència, allibere malsons.
Allibere conflictes, allibere els pulmons,
de l’aire, que han contaminat,
creant-me, la necessitat.
Quan l’entorn m’atrapa,
i no puc sortir d’allí,
sóc hereu del meu destí.
Hem deixe portar per l’instint,
és l’única forma que tinc,
d’assolir la llibertat.
Quero um caminho puro de igualdad e
onde não há julgamentos mais entendimentos de humildade
Ando cheio de peculiaridades
Mantenho a precisão meu rap dou profundidade
procuro sintonizarme com o universo
e é nítidamente claro que é extenso
eu não duvido más penso es básico, instintivo
Pra esses olhares confusos volto consiso
Meteor vos traz o feitiço
só vos dá o aviso a tempestade esta no teu cobertiço
isso é Maloa, sentado la proa avisto outro horizonte que conquistosem pisar a ninguen embora fales a toa covarde venho de longe
es natural
venho de longe
sempre presente
Quan l'entorn m'atrapa.
|
||||
6. |
Enllà la llum
01:16
|
|||
7. |
Paraules impronunciables
03:16
|
|||
Amb els peus a terra he tractat de segrestar
cada instant imprès en la memòria.
I ara sent fluir l’aigua que emana impacient
de la font de les enyorances.
Cristal·lins records prenen forma al meu cap
i em sent (x3)
Projectat com si fos la llum d’algun far,
afegint planes a la nostra història.
Et desfàs com el paper sota la pluja,
esvaint cada paraula inoportuna.
Cristal·lins records prenen forma al meu cap
i em sent
Projectat com si fos la llum d’algun far,
afegint planes a la nostra història.
Tot el que tu amagues falta,
em falta.
Tot el que tu m’aportes és llum,
és llum.
Projectada com volent sortir d’algun far,
perseguint paraules impronunciables.
|
||||
8. |
Seràs amb mi
03:37
|
|||
Has creuat, t'has vestit de llibertat
Has fet nit, has deixat de navegar
Es desfà el teu alé sobre el cristal
Has creuat, disme com puc arribar
Has viscut cada instant sense dubtar
Has jugat, has perdut i has guanyat
He aprés a buscarte i no trobar
Vull creuar
Dis-me com puc arribar a tu
Mai te n'has anat del tot
Ets part del que avuí soc jo
Ets la llum del meu far
Ets el temps que em queda
Mai te n'has anat del tot
Ets part del que avuí soc jo
Ets la llum del meu far
Ets el temps que em queda
|
||||
9. |
||||
Mire al terra, vigile cada pas, no vull donar ni un pas en fals
Ni un pas enrere, mentre quede un poc de sang, per continuar bategant
He arribat enllà del que ens separa
Per tal de que ens creuàrem
I ara he descobert, que les respostes que buscava, les porte dins.
Les petjades que he estat perseguint
Van i venen, tracen un camí
Tracen les senyals d’un tauler de joc gegant
Jugant a ser, la meitat que falta.
He arribat enllà del que ens separa
Per tal de que ens creuàrem
I ara he descobert, que les respostes que buscava, les porte dins.
Preguntes simples o compostes
Algunes continuen vives
Les altres ja naixeren mortes
És un camí minat de reptes
La vida és un castell de cartes
Nosaltres som els arquitectes
Tu sempre estàs per connectar-me quan em desconnecte
Moltes portes tancades i poques obertes
Dir-te que no puc viure sense els teus defectes
Que vull estar al teu costat quan et despertes
Tu eres l’antídot que m’injecte
Sempre estaré esperant-te al final del trajecte
Perquè és tan fàcil estimar-te
Que la paraula amor ja no te res d’abstracte
Tu eres l’antídot que m’injecte
Preparat per rebre qualsevol impacte
Perquè és tan fàcil estimar-te
Els nostres cors seran un tros d’acer compacte
Sempre caminant cap a l’horitzó
Busque les respostes
Sempre caminant en una direcció
Busque les respostes al meu interior
Sempre cap avant.
He arribat enllà del que ens separa
Per tal de que ens creuàrem
I ara he descobert, que les respostes que buscava, les porte dins.
|
||||
10. |
El moment
04:00
|
|||
Mire al cel, perseguint una línia d’intersecció,
sobre el mar es difumina amb l’horitzó.
Sent el vent de llevant, que ara plena l’habitació,
mentre dorms, contenint amb letargia cada pulsió.
Més enllà de tu sols estic jo.
Si he de despertar vull seguir on sóc
A la vora del món en un far descansa,
coronant el cim quan la nit atrapa.
Ens deixem atrapar.
Ara que ja som ací,
para el joc no vull seguir.
Vull tornar,
vull perpetuar el moment.
Soledat envoltant de rostres passatgers,
projectant vagues ombres en la paret.
Es dissolen a l’instant
quan la llum plena l’espai a prop,
és a prop de mi.
Viu el foc entre les mans,
serà el caliu que ens fa vetlar,
que ens fa vetlar.
Fins a que la nit passe de llarg
Ara que ja som ací,
para el joc no vull seguir.
Vull tornar,
vull perpetuar el moment.
Si l’estima és un vol
que hem decidit enlairar,
buscarem la corrent
que ens espente més enllà.
Ara que ja som ací,
para el joc.
Vull tornar,
vull perpetuar el moment,
el moment
|
||||
11. |
Punt i a part
03:34
|
|||
He trobat un lloc on tornar a ser incautes
He trobat un lloc on tornar a ser culpables
De deixar-nos portar per les emocions
De retindre la llum que desprenem
D'oblidar el que hem vingut a fer
De recordar aquells vells moments
He trobat un lloc on ens podríem perdre
He trobat un lloc on si vols serem convictes
De deixar-nos portar per les emocions
De retindre la llum que desprenem
D'oblidar el que hem vingut a fer
De recordar aquells vells moments
Tu busques les respostes,
jo oblidar d'on venim i on anem
Tu vols obrir les portes,
jo esperar a que sigues present
Si creus que et fallaràn les forces
i encara queda el llarg camí
Recorda com trenquen les ones,
banyan-te els peus sense permís
Àvid de cremar vesprades
sabent que tu en guardes per a mi
Àvid de cremar les hores
que queden per sentir-nos vius
Si creus que hem de sobreviure,
tan sols amb l'aire que consumim
Serem el punt i apart de les històries
que poc a poc anem escrivint.
|
METEOR Dénia, Spain
Meteor som un grup de rock en valencià àvid d'explorar nous camins i d'aportar nous colors a la nostra música.
Streaming and Download help
If you like METEOR, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp