1. |
Compte enrere
00:59
|
|
||
2. |
El calaix del temps
03:16
|
|
||
He vist passar el torn, per qüestionar-ho tot,
què està bé i què està mal?
He enlairat mil vols, he evadit la sort
que em condiciona al caminar
I si escribirem un nou guió,
i si trobarem algo per canviar-ho tot
i reprendre el vol,
a qualsevol lloc.
No deixarem que ens retinga l'atzar.
I si deixem, i si deixem
que caiguen les paraules al calaix del temps
ens quedarà el calor, ens quedarà el calor.
I si arribem, i si arribem
al lloc on les nostres passes plenaran els carrers
de llum i calor, dibuixem el món.
Hem desdibuixat l'infinit trencat,
on s'escapa la raó
Hem assaborit a cada pas el fruit
que ens llevarà el malson.
I si escribirem un nou guió,
i si trobarem algo per canviar-ho tot
i reprendre el vol,
a qualsevol lloc.
I si deixem, i si deixem
que caiguen les paraules al calaix del temps
ens quedarà el calor, ens quedarà el calor.
I si arribem, i si arribem
al lloc on les nostres passes plenaran els carrers
de llum i calor, dibuixem el món.
|
||||
3. |
Allò que som
03:47
|
|
||
Sembla que hui ens tocarà ser, la fitxa sobre el tauler.
Somni perpetu, dualitat permament, som l’equilibri patent.
La cendra del bosc on retorna la vida, fang que cobrix la ferida.
Com un ocell que emigra al sud, perseguirem el futur
No, les llàgrimes no apaguen el foc.
Som la veu que resona als carrers del seu món
No, les llàgrimes no apaguen el foc.
Som la veu que desvela el nou horitzò
No necessite trobar els motius, tan sols el aire per continuar
Sembla que el sol avuí no vol eixir, però en la nit ja no ens podem amagar
On hem guardat tota la nostra rabia, que es el que ens queda quan no hi ha esperança
Rebuscarem al nostre interior, just per trobar tot allò que som.
No, les llàgrimes no apaguen el foc.
Som la veu que resona als carrers del seu món
No, les llàgrimes no apaguen el foc.
Som la veu que desvela el nou horitzò
No necessite trobar els motius, tan sols el aire per continuar
Sembla que el sol avuí no vol eixir, però en la nit ja no ens podem amagar
On hem guardat tota la nostra rabia, que es el que ens queda quan no hi ha esperança
Rebuscarem al nostre interior, just per trobar tot allò que som.
No, les llàgrimes no apaguen el foc.
Som la veu que resona als carrers del seu món
No, les llàgrimes no apaguen el foc.
Som la veu que desvela el nou horitzò
|
||||
4. |
Equació imperfecta
03:53
|
|
||
I vaig imaginar, un món sense tu,
Separats pels murs que els dos ens vam posar
Un refil de llum atravesa el mur, tractaré de respirar
És inútil pensar en l’espai que hem queda per plenar
Que ens queda per plenar
I ja no queden mes cançons
Per refugiarme d’aquest silenci
I vaig interpretar, les indicacions,
Que hi havia al fons d’una ampolla de cristal
Seguint el camí, travesant la nit, tractaré de retornar
Al punt on els camins es van creuar
On tot va començar
Som l’essència del moment, que pesa en la mirada, somni que mor de matinada
Com lluna decreixent, viatge sense tornada
on forem els factors d’una equació imperfecta
Com un reflexe del passat, som siluetes en la boira
Som l’essència del moment, que pesa en la mirada, somni que mor de matinada
Com lluna decreixent, viatge sense tornada
on forem els factors d’una equació imperfecta
|
||||
5. |
Ni un sol segon
03:41
|
|
||
Tant de temps esperant, tant de temps escoltant, les mateixes notes
Cada pas és igual a l’anterior ja donat, camí a cap lloc
El record atrapat que reflexa el mirall, que ens ha vist perdre
El moment, la raó, novelles il.lusions, les velles batalles
Em perseguix, com el núvol que no deixa vore el sol
I persistix, necessite trobar un raig de sol.
M’he permés recordar el que ja no es pot canviar, les velles promeses
Aire nou per traçar, nou rumb per continuar, el ponent m’escolta
Tan sols estic esperant el vaixell que arriba de l’est
No vull sentir una sola paraula que em retinga ací.
El passat no canvia el que per l’est s’acosta,
A vegades no es bò mirar al passat.
Ni un sol segon, deixaré passar sense estar alerta
Els anys que passen ja no tornaran
Ni un sol segon, deixaré enrere cap porta oberta
Veig massa pàgines en blanc
|
||||
6. |
La batalla
03:51
|
|
||
Sé que s’amaga en algún lloc,
L’etern enigma del teu cos.
La recepta perfecta, que roman
Entre els secrets del lloc on, vaig.
Quan les llums decauen, i la agulla no marca el nord.
Mou el vent els versos, que reneguen del nostre error.
Mentre naix la terra, allà on s’ofega l’horitzò.
He emprés la batalla, inexorable del teu cos.
S’esgoten les hores de sol
Rere la línea del descontrol
Què veig fer-se més prima, a cada cop
Que enfile les revoltes del teu cos.
Quan les llums decauen, però la agulla no marca el nord.
Mou el vent els versos, que reneguen del nostre error.
Mentre naix la terra, allà on s’ofega l’horitzò.
He emprés la batalla, inexorable del teu cos.
|
||||
7. |
La dansa de les ànimes
04:38
|
|
||
Regneu al cau, resort de les fal.làcies
Què ens heu deixat? sol i muntanyes blanques
Què ens deixareu? Quan sonen les campanes
Avuí tancarem, les ferides obertes
Els governants, s’amaguen del seu poble
Mentre la nau, s’afona entre miseries
Desno-naments plenen totes les planes
Ara la gent, ocuparà les places
Sentiu la por?
Que puja per dins del cos
Mil ànimes en dansa, vos nugaran la corbata
Quanta presió podreu, suportar?
No heu tingut mai el valor, de donar la puta cara,
i ara es trenca la balança
No heu tingut mai el detall, de mirar-nos a la cara
Ha començat la dansa
Ens eduqueu, tancant-nos les escoles,
La sanitat no (resulta) rentable
No sé que faig, ací desesperant-me
Si no sou més, que un (bon) grapat de lladres
Sentiu la por?
Que puja per dins del cos
Mil ànimes en dansa, vos nugaran la corbata
Quanta presió podreu, suportar?
No heu tingut mai el valor, de donar la puta cara,
i ara es trenca la balança
No heu tingut mai el detall, de mirar-nos a la cara
No aturareu la dansa
|
||||
8. |
Somniar
03:46
|
|
||
T’estime és la paraula, que no he sabut trobar,
quan erem al teu poble, tot junts i vora el mar,
Dormiem a la platja, soliem oblidar
La vida rutinaria, que havia més enllà
La brisa és força dolça, el sol ja s’ha posat,
si em tornes el somriure, hauré trobat la llar.
T’estime és la paraula, que no he sabut trobar,
Abans de que les hores, ens feren oblidar
No busque més respostes, tan sols el temps dirà,
Si ens queden les paraules o ens quedarà somniar
Testimoni és la vigília, les nits que vam cremar
Vesprades a ta casa, matins per campanar.
Calor dins de la cambra, inèrcia per respirar,
l’aire que els teus llavis, deixaven escapar.
T’estime és la paraula, que no he sabut trobar,
Abans de que les hores, ens feren oblidar
No busque més respostes, tan sols el temps dirà,
Si ens queden les paraules o ens quedarà somniar
Perpètua és la mirada, com puc escapar
D’aquesta eterna lluita que trobe al meu voltant
|
||||
9. |
Tard o prompte
03:14
|
|
||
Jo sóc d'ací, tu eres d'allà
ens separa un món
No puc eixir d'esta espiral
que ho envolta tot.
Olor a camp, olor a asfalt
El vent esporejant, missatges que no arriben
Tu estas tan lluny, jo estic tan prop de la mar
aquesta mar que rovella però que tant estime.
I que més dona que jo siga d'ací i tu d'allà
i què més donarà?
Si quan estem junts sols cal mirar-nos als ulls, no hi han paraules
I què més dona si el món que ens divideix és el món dels que no ho tenen clar?
Tard o prompte els esclatarà a les mans.
Estem a prop però tan lluny
Ens separa un món,
Obrim la terra que xafem al caminar
On són els arrels
Obrim el cor, tanquem la por
La llum del sol cobrix paissatge que no existiren
Estem tots dos pendents d'arribar,
al lloc on les llàgrimes no existixen
I que més dona que jo siga d'ací i tu d'allà
i què més donarà?
Si quan estem junts sols cal mirar-nos als ulls, no hi han paraules
I què més dona si el món que ens divideix és el món dels que no ho tenen clar?
Tard o prompte els esclatarà a les mans.
|
||||
10. |
Cartes de navegació
03:18
|
|
||
Som clam de tempesta, desperta la vida que ens crem al cos.
Suor de cap-vespre, teixirem el velam que ens duga al lloc
Respires del canvi, tremola la terra amb noves cançons
Som clam de tempesta, desperta la vida que ens crem al cos.
El vent en contra, sobren motius
Ara sé que ets tu qui escriu
Les cartes de navegació
He buscat una cançò que parlara de tu
i no he trobat més que sal al refil dels teus ulls
Fleix de records, fleix de records, fleix de records.
I si ens deixarem portar per la corrent d'este riu
que espenta cap a la mar on desemboca el desig
d'aquelles nits, d'aquelles nits, de tantes nits
Rebrota la dèria, atracció pel moviment
Colorida anestèsia, terra ferma on trobe alé
Dil.luim l'existència, la fusió es fa patent
Si la nit se'ns escapa, tots els cims assetjarem.
El vent en contra, sobren motius
Ara sé que ets tu qui escriu
Les cartes de navegació
He buscat una cançò que parlara de tu
i no he trobat més que sal al refil dels teus ulls
Fleix de records, fleix de records, fleix de records.
He vist la lluna plenar el cel d'aquesta ciutat
la nit que ens ferem forts front a la realitat
Ens ferem forts, ens ferem forts, avuí som més forts.
|
||||
11. |
Lux et veritas
03:27
|
|
||
Cada cop que tanque el ulls, m’atrapa
La llum del bosc que m’ha fet sentir com a casa
Insignificant com la realitat que ens envolta
Tan delicat com el ball d’una papallona
Somni de tardor, per un dia
Dansaré amb les flors, per emprendre el vol, sols un dia.
Somni de tardor, per un dia
Dansaré amb les flors, per emprendre el vol, lux et veritas
Com l’últim brot que vol fer front la tempesta,
Em naix al pit, allibere el crit, de la terra
El verd encés, entre els arbres morts, peremne batega
Renovant la savia, teixirem la xarxa, peremne batega.
Somni de tardor, per un dia
Dansaré amb les flors, per emprendre el vol, sols un dia.
Somni de tardor, per un dia
Dansaré amb les flors, per emprendre el vol, lux et veritas
|
METEOR Dénia, Spain
Meteor som un grup de rock en valencià àvid d'explorar nous camins i d'aportar nous colors a la nostra música.
Streaming and Download help
If you like METEOR, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp