Cinc de la matinada
no esperava que acabarem
pels carrers de ciutat vella
tu davant i jo darrere.
València banyada,
camals mullats,
València banyada.

Pel carrer de cavallers
dalt de una bicicleta vella
recorriem la distància
i guardava l'equilibri
fregan-te amb les galtes l'esquena,
camals mullats,
fregan-te l'esquena.

Carrer de la pau,
parterre, glorieta,
semàfor de jutjats,
frenada en sec
i els dos a terra
somrius i et bese a la dreta,
govern militar,
hi ha un tio en metralleta
que ens mira molt mal,
ja saps que passa.

T'estime, t'estimo, t'estim
T'estime, t'estimo, t'estim
T'estime, t'estimo, t'estim

Poetes de la nit
que fan que parlen les parets
a la València
de Blanquita i Estellés
i hem fet música mètrica sàtira,
per canviar els teus desitjos
per matar els teus silencis,
finestres balcons que no esperen benet
a la València
de la FAI i de Basset
i a cada barri se sent rebombori
unim les nostres forces
come together everybody
he retrobat l'espurna
l'altra cara de la lluna
amb els veïns del Cabanyal
i les veïnes de portades
de la bunda l'espurna
l'altra cara de la lluna.

I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo tinc en ment una València on els carrers són de plata.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo soc pacient i per això reiteraré fins que caiguen.
T'estime, t'estimo, t'estim
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases.

Murs de la metròpoli són de carbó
les linies del metro la nostra presó
spray i les parets de colors
qui observa els mossos bon observador
a la city li es igual per on surti el sol
sap que si aixeco el cap només hi veig pols
el barri somriu perquè no estem sols
parem els seus pals, exemples són molts
però cadascú amb el seu entorn
xarxa d'afinitats dinamitant els ciments del món
joventut i experiència
referents potents des de Sants fins a valència

I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo tinc en ment una València on els carrers són de plata.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo soc pacient i per això reiteraré fins que caiguen.
T'estime, t'estimo, t'estim
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases.

No hi ha tanta diferencia
la ciutat té barrots de ferro
Barna, Sants, València
porten les seves credencials
La Gossa Sorda, Meteor i Pirats

Heu sentit l'olor a podrit
de traïció, bellesa morta i violència
o es que algú a dit el nom de València?
En l'aire barreja de fem i salobre
i sota terra la mort,
la mort al metro dels pobres.
Que s'alça valenta dels segles
i brolla València entre els llavis
quan s'obrin matins a les portes,
damunt de la nit,
la victòria del poble.

I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo tinc en ment una València on els carrers són de plata.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo soc pacient i per això reiteraré fins que caiguen.
T'estime, t'estimo, t'estim
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases.

I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo tinc en ment una València on els carrers són de plata.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo soc pacient i per això reiteraré fins que caiguen.
T'estime, t'estimo, t'estim
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases.

Cinc de la matinada,
no esperava que acabarem
pels carrers de ciutat vella,
(camals mullats...)